19.3 C
Barcelona
sábado, octubre 1, 2022
banner superior optimizado

David Saldoni: “El que hem viscut amb la pandèmia era inimaginable”

David Saldoni (Sallent, 1976) acaba de fer un any al capdavant de la direcció general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, on ha hagut de fer front a la pitjor crisi de mobilitat que es recorda. Des de les seves responsabilitats a l’administració catalana, ha hagut d’adoptar severes restriccions al transport de mercaderies, en línia amb les imposades a d’altres territoris. Unes restriccions que no sempre han estat ben rebudes pel sector, considerat un servei essencial.

  • Es podia imaginar fa un any una situació com la que estem vivint?

És impossible d’imaginar una afectació tan gran i tan duradora en el temps, perquè un tancament absolut com el que vam tenir als mesos de maig i abril és realment inimaginable. Aquesta afectació tan bèstia ha requerit una readaptació de moltes coses. En l’àmbit de la logística, s’ha produït una altíssima demanda i eficiència per abastir la població de bens essencials, alimentaris i sanitaris, fent que arribessin en el moment que tocava. Al mateix temps, això ha anat lligat a una caiguda absoluta del consum en altres aspectes.

  • Quina és la decisió que li ha costat més de prendre en aquest temps?

Sense dubte, els confinaments són les decisions més complicades de prendre. No només pel tancament de comerçs i negocis, sinó pel fet de no poder-los compensar com cal. Hi ha hagut estats, com Anglaterra o Alemanya, que han pogut ajudar els sectors afectats, però a l’Estat espanyol això no ha passat. Des de la Generalitat hem mobilitzat recursos per més de 800 milions d’euros, absolutament insuficients però superiors als que ha destinat l’Estat.

“Des de la Generalitat hem mobilitzat recursos per més de 800 milions d’euros, absolutament insuficients però superiors als que ha destinat l’Estat”

  • La covid ha canviat la forma en què movem persones i mercaderies. Vostè creu que aquests canvis, o alguns d’ells almenys, han vingut per quedar-se?

La gent tornarà a consumir, la mobilitat tornarà, però hi ha determinats aspectes que queden. La major eficiència econòmica però també mediambiental i social, encarnada en els dos principals reptes que tenim per davant: la digitalització a tots els nivells, des del transport públic a la logística, des dels carregadors fins a la distribució d’última milla; el segon, l’ambiental, en paral·lel a l’emergència climàtica, que vol dir ambientalització de flotes i descarbonització del sector, elements fonamentals que ens han de marcar els pròxims anys.

  • Els transportistes es queixen que les administracions no els cuiden, se senten abandonats, més ara, amb les restriccions, que sovint no tenen un lloc per anar al lavabo o menjar un plat calen. Es tenen en compte aquestes necessitats, d’un sector considerat essencial, a l’hora d’adoptar restriccions?

Es tenen en compte, és clar. El que passa és que en una situació tan nova i tan desconeguda hem hagut d’aplicar en alguns moments l’assaig-error, provant i avançant. Al començament, quan es va tancar tot, no hi havia serveis bàsics disponibles per als transportistes, i es va haver de modificar la normativa per mantenir oberts aquests establiments. A la segona onada, això ja es va preveure i no ha passat. Això també ens passa en altres àmbits. Per exemple, quan tenim un tancament perimetral en un municipi, és necessari assegurar les xarxes de subministrament per tal que la població disposi dels productes bàsics essencials i que les mascaretes puguin arribar fins a l’últim poble del Pirineu. Vol dir que necessitem una capilaritat molt gran i molts camions movent-se pel territori.

  • Encara que passin hores encallats en els controls policials?

En efecte, aquest és un aspecte que ens hem proposat de millorar. Hem de crear carrils verds per tal que el transportista pugui creuar els controls d’una manera més àgil, a través de la millora dels protocols establerts. És tot un repte que hem d’abordar satisfactòriament amb altres departaments del Govern.

“Hem de crear carrils verds per tal que el transportista pugui creuar els controls policials d’una manera més àgil”

  • Hi ha alguna cosa més que es pugui fer des de la Generalitat per paliar la difícil situació que viu el sector? Els transportistes reclamen ajuts directes…

De sectors afectats n’hi ha molts, i determinats àmbits del transport també, no tot en aquest cas, per això hem reclamat a l’Estat un sistema de compensacions. Nosaltres creiem que el gran instrument per salvar la situació de milers i milers de treballadors, que és l’ERTE, també hauria d’existir per salvar les empreses, de tal manera que aquelles que puguin demostrar una caiguda de l’activitat i dels seus ingresssos per aquesta situació puguin ser compensades.

  • Catalunya és una de les comunitats que aplica més restriccions al transport de mercaderies. Aquí van començar els desviaments obligatoris, molt qüestionats pels transportistes, tant que estan recorreguts davant la justícia. Aquesta mesura continua sent necessària?

Ens trobem en una situació d’equilibri entre dues parts, el transport, d’una banda, i els municipis, d’una altra, i nosaltres el que hem de fer és demanar un esforç a tots plegats. El transport l’està fent, intentant adaptar-se als canvis. Els desviaments obligatoris de camions a les autopistes de peatge es van aixecar durant els pitjors moments de la pandèmia, després es van tornar a posar. Ara l’important és que hi hagi un espai de diàleg, de treball coordinat, en el qual puguem estudiar aquests matissos conjuntament amb el sector.

  • Aquest espai és la Taula del Transport i la Logística de Catalunya, que fa temps que no es convoca. Quan es tornarà a reunir?
    Jo crec que recuperar aquesta espai de diàleg és molt important, de tal manera que puguem mantenir una interlocució fluïda. Fa més d’un any que no es convoca, ha quedat com en stand-by, però volem convocar-la el més aviat possible.
  • Està condicionada per la convocatòria electoral?
    Teníem previst convocar-la abans del 30 de maig, per donar-li un nou impuls, però ara efectivament amb la data electoral pel mig ha quedat interrompuda.
  • El gran cavall de batall amb el sector es diu eurovinyeta. La Generalitat la vol implementar quan acabin les concessions de peatge però l’Estat no ho veu clar, una mesura que compta amb el rebuig frontal del sector. L’acabarem veient algun dia?

Si l’Estat no la vol, el que ha de fer és dir-nos quin sistema proposa, com pagarem les carreteres. El que no podem fer és mantenir la xarxa viària d’altes prestacions amb fons de la Generalitat, no es podrà pagar. Sense un sistema que garanteixi un bon manteniment no es podrà fer, perquè el que passarà és que les carreteres es malmetran i no serviran per al que han de servir.

“Hem d’intentar crear sinèrgies entre les empreses, cosa que a vegades costa perquè es tracta d’un sector molt competitiu, on tothom lluita”

  • Què recomanaria a un transportista que s’ha de canviar el vehicle: gas natural, gas comprimit, biodiesel, dièsel Euro 6… o que esperi a l’elèctric o a l’hidrògen?
    La tecnologia és molt àmplia i n’hi ha moltes alternatives. Nosaltres hem publicat una guia que pretén explicar totes aquestes opcions lligades a la situació de cada empresa. Quan parlem d’hidrògen, per exemple, hem de pensar que no tenim hidrogeneres actualment, la qual cosa fa complicat que aquest pugui ser una alternativa realista ara. Tot plegat requereix d’un entorn que és molt més complex que el fet de canviar un vehicle. I no podem menystenir els vehicles Euro 6 que, amb els filtres i additius que incorporen, són molt eficients ambientalment, encara que funcionin amb gasoil.
  • Veurem algun dia sortint del port de Barcelona més mercaderia en trens que en camions?
    Aquest seria un dels reptes. Fa poc vam presentar un estudi d’intermodalitat centrat al Penedès, on hi ha una gran concentració de productors de vi, on es demostra que el transport combinat camió-tren és competitiu per als exportadors catalans, més eficient tant econòmicament com mediambiental. La intermodalitat és un repte, i això vol dir que necessitem infraestructures preparades per poder-ho fer, no es tracta només de canviar el xip dels empresaris o els carregadors, es necessiten infraestructures preparades per fer-ho possible. L’exemple a seguir en aquests sentit seria la sal que es transporta en ferrocarril des de Sallent o Súria fins al port de Barcelona.
  • Quin paper haurien de tenir els ports catalans, sota gestió de la Generalitat, tenint en compte que Catalunya ja té dos grans ports de mercaderies?

El nou Pla de Ports i la nova llei ens ha de permetre donar un nou impuls el sector portuari de Catalunya. Hem d’anar cap a una nova governança on tots plegats ens trobem més còmodes per tal de programar entre tots com volem que sigui el sector. Sense oblidar que també l’ambientalització és un repte aquí, amb una tecnologia que també va canviant i que ens obliga a adaptar les nostres infraestructures.

  • Catalunya té un mercat de transport de mercaderies eficient i competitiu?

Crec que tenim un molt bon sector del transport i la logística, amb molt bones idees i bons projectes per fer millor les coses, des que es produeix una mercaderia fins que es transporta i arriba al consumidor. Hem d’intentar crear sinèrgies entre les empreses, cosa que a vegades costa perquè es tracta, efectivament, d’un sector molt competitiu, on tothom lluita. Això no és senzill, més en un moment com l’actual, en el que estem tocant ós. Tamateix, quan més eficients puguem ser en l’àmbit de la logística, més competitiva podrà ser també la nostra indústria.

Noticias relacionadas

port bcn
notas de prensa puertos logistica transporte movilidad

Suscríbete a nuestra news diaria
- de lunes a viernes -

Últimas Noticias